El temps

Amb temps i palla maduren les nespres (i també el pa)

La degradació del pa convencional, acompanyada de les queixes continuades de bona part de la gent que coneixo, em van portar a preguntar-me si era possible tornar a fer pa com el que s'havia fet 30, 40 o 50 anys enrere. Conscient que això no només era possible sinó que, amb les tècniques i els coneixements actuals era fàcilment superable, vaig decidir preguntar què calia fer. 

Tant els flequers grans (moltes vegades retirats) com els tècnics de panificació varen dir-me, resumint, que la diferència entre un bon pa i un pa mediocre era el temps. La massa de pa necessita temps, calma per llevar. Així s'obté un pa saborós i amb durabilitat.

El temps de fermentació equival a un 70% o un 80% d'un bon pa. En el meu cas, el que acaba de fer el 100% del pa són les farines, el tipus de llevat, la pastera i la cocció en un forn de llenya.