Per què fem pa

Molt abans de tenir cap interés pel pa, els antics  forns de les cases pairals m´havien estimulat la curiositat de sempre. Així fent caminades per la serra de Camós, per Pujarnol a  Porqueres era molt freqüent que entrés en cases deshabitades només per veure com era el  forn.

Quan, arran de la jubilació del meu pare (constructor d'ofici), li vaig proposar de fer un petit forn (1'60 de diàmetre) ell va parlar amb vells companys d´ofici, que li van explicar com fer-lo, els materials i el tamany. Per la meva banda, vaig parlar amb vells forners i també vaig visitar forns sencers, encara que en la marjoria dels casos no fossin útils.

Volia fer servir el forn per fer qualsevol cuinat, pizzes i també per fer pa, però només per als amics i la família. El pa m´interessava perquè sempre m'havia agradat menjar un bon pa de pagès. Malauradament, el bon pa de pagès s'havia anat perdent i les presses i els addhitius havien convertit el bon pa en una raresa. Al Pla de l'Estany es parlava de Can Carbó, a Sant Esteve de Guialves; a la Garrotxa, del pa de Mieres i el d'Hostalets; i a l'Empordà hi havia hagut el mític pa de Cabanelles.

Així doncs, cap a finals de 2004 vaig començar a fer funcionar el forn els dies que tenia festa de la meva feina, els dimecres. Però a familiars i amics, s'hi afegeixen coneguts i, al cap de l'any, ja feia 3 fornades la setmana.

Per als meus inicis va ser molt important el contacte amb els tècnics en panificació de la Farinera Coromina i també amb vells flequers (o no tan vells) que havien mantingut el bon fer.

Resumint, la pregunta al per què fem pa la podríem respondre amb aquests dos motius: l'interés pels forns i el gust de menjar un bon pa de pagés.